dijous, 11 d’abril de 2013

La nena que somiava en el banc

Bona tarda a tots!

Ja feia massa temps que no escrivia res. Suposo que tenia por de parlar i no rebre cap resposta.
Han passat massa coses des de l'última entrada. Una molt dolenta i unes quantes bastant bones.

Ahir, però, va succeir una cosa que em va fer decidir tornar a escriure al meu racó. Varies coses, de fet.
La primera és que ara que tinc més temps lliure del normal (bé, això és relatiu), observo més el que m'envolta, m'impregno de l'aire i deixo que em consumeixi per després poder escriure.
Diré que ja fa temps que no em passa això; Ja havia perdut aquesta serenor i benestar que feia que tingués ganes d'escriure.
Bé, ahir vaig caminar pel passeig de la platja de la meva ciutat, sempre observant bé el meu voltant, no volent perdre'm res. Em vaig asseure a un banc, gaudint de l'aire fred del mar.
Va ser així com observant em vaig adonar que una nena petita que estava asseguda a un banc m'estava mirant al mateix temps que tenia alguna joguina a la mà.
Aquest fet pot ser insignificant però em va fer somriure i tenir ganes d'escriure, el que fos, alguna cosa, però volia omplir pàgines i més pàgines de la meva llibreta de cuir verda.

Tornant a casa després d'aquesta passejada va ser fascinant. No podria haver escenari millor. I dic escenari perquè semblava de pel·lícula. El carrer on més persones hi ha de Badalona estava completament buit. Només l'omplia el silenci tranquil i seré de la meva solitud. Només uns minuts després va aparèixer del no res una parella jove abraçant-se i fent-se petons. Vaig somriure i em va agradar no haver-me perdut aquell moment, haver sigut testimoni de la seva felicitat.
Tots aquests instants em van fer reflexionar i pensar. Havia passat una gran etapa havent perdut el gust i les ganes d'escriure, però tot el que m'inspira, en resum, la vida, està aquí, al meu costat, i no me la vull perdre.

Vull demanar disculpes si aquesta entrada sembla una mica personal, la meva intenció no és que aquest blog es converteixi un diari. La veritat és que si l'haguéssim de categoritzar no sé on el classificaria. Però és meu, em sento còmode escrivint aquí i ja està.

Dir-vos per acabar que aquesta tarda parlaré a la radio de Terrassa  dins del programa "Delicatessen" amb una altra companya escriptora. L'objectiu és fer una entrevista i llegir alguns dels nostres relats tot compartint un moment especial. Estic bastant nerviosa.

Per si teniu ganes d'escoltar la meva veu, o escoltar parlar dels meus relats:

http://www.radiostarterrassa.com/page.php?41

Bona tarda a tothom i bona setmana!

Bellaterra, un feliç 11 d'abril de 2013

Clàudia