diumenge, 27 de gener de 2013

La veu tènue de la valentia

Bon dia,

Bé, potser no és tant bon dia com voldríem. Ahir va pujar una altra estrella al cel. La causa va ser una malaltia maligna anomenada càncer de pulmó.
Quan em vaig assabentar de la mala notícia vaig voler escriure un conte on la Clémentine i en Rémi coneixien a una nena que patia càncer i l'ajudaven a sobreporta-ho. Aquest conte ja està en marxa i quan el tingui acabat i corregit el penjaré aquí perquè el llegiu.

Però no puc esperar a dedicar aquesta entrada i aquest conte que ja està en procés a totes les persones que he tingut el plaer de conèixer durant els vint-i-u anys de la meva vida i que han mort o patit a causa d'u càncer. Òbviament em refereixo a la meva mare, la Rosa Mari, la Cristina, i a totes aquelles persones que han tingut aquesta mala sort. Va per vosaltres, valentes!!

També vaig tenir la idea que si algun cop aconsegueixo publicar aquest nou conte i el de "Els Cercadors de l'Univers", donaria la gran part dels diners a alguna Fundació Contra el Càncer o, per què no, publicar a través d'aquesta fundació.

Jo he tingut el plaer de conèixer bastant a la Rosa Mari. Era la millor amiga de la meva mare.
Recordo que fa dos anys vaig celebrar el cap d'any a casa seva i va ser perfecte. Aquest any també he estat al seu costat tot i que amb condicions totalment diferents. Era realment molt valenta i es mereix un alt reconeixement per això.

Us ofereixo aquesta cançó, que vaig estar escoltant ahir tota la tarda mentre treballava a la botiga de la Intermón Oxfam. És dolça i tènue però amaga un rerefons on descriu que una veu pot ser valenta sota qualsevol circumstància.

http://www.youtube.com/watch?v=cKMyShk3AjI ("One voice", The Wailin' Jennys)

Que tingueu un dia en aquets diumenge de dol.

Un trist 27 de gener de 2013,

L'autora.