diumenge, 27 de gener de 2013

La veu tènue de la valentia

Bon dia,

Bé, potser no és tant bon dia com voldríem. Ahir va pujar una altra estrella al cel. La causa va ser una malaltia maligna anomenada càncer de pulmó.
Quan em vaig assabentar de la mala notícia vaig voler escriure un conte on la Clémentine i en Rémi coneixien a una nena que patia càncer i l'ajudaven a sobreporta-ho. Aquest conte ja està en marxa i quan el tingui acabat i corregit el penjaré aquí perquè el llegiu.

Però no puc esperar a dedicar aquesta entrada i aquest conte que ja està en procés a totes les persones que he tingut el plaer de conèixer durant els vint-i-u anys de la meva vida i que han mort o patit a causa d'u càncer. Òbviament em refereixo a la meva mare, la Rosa Mari, la Cristina, i a totes aquelles persones que han tingut aquesta mala sort. Va per vosaltres, valentes!!

També vaig tenir la idea que si algun cop aconsegueixo publicar aquest nou conte i el de "Els Cercadors de l'Univers", donaria la gran part dels diners a alguna Fundació Contra el Càncer o, per què no, publicar a través d'aquesta fundació.

Jo he tingut el plaer de conèixer bastant a la Rosa Mari. Era la millor amiga de la meva mare.
Recordo que fa dos anys vaig celebrar el cap d'any a casa seva i va ser perfecte. Aquest any també he estat al seu costat tot i que amb condicions totalment diferents. Era realment molt valenta i es mereix un alt reconeixement per això.

Us ofereixo aquesta cançó, que vaig estar escoltant ahir tota la tarda mentre treballava a la botiga de la Intermón Oxfam. És dolça i tènue però amaga un rerefons on descriu que una veu pot ser valenta sota qualsevol circumstància.

http://www.youtube.com/watch?v=cKMyShk3AjI ("One voice", The Wailin' Jennys)

Que tingueu un dia en aquets diumenge de dol.

Un trist 27 de gener de 2013,

L'autora.


diumenge, 20 de gener de 2013

La màgia de la Gaia, l'Aidan, en Paco i l'Isa



" Si algú et diu que la màgia és per als nens, el que està dient realment és "Recordo la màgia de quan era petit, però si vols ser gran, és millor que te n'oblidis i visquis en el món real". I això és molt trist, perquè la veritat és que tots necessitem una mica de màgia a les nostres vides, per molt grans que siguem "

(Contes de fades, llegendes celtes. Text: Caitlín Matthews)


Bon dia a tothom,

Sabeu que diuen que els nens petits tenen una màgia especial? Doncs és totalment cert.
Ahir vaig tornar a la Vall d'Hebron, al voluntariat que tant estimava i estimo. No recordava que la sensació d'estar en un hospital amb nens malalts fos tant gratificant i màgica.
Ja feia molts mesos que no tocava aquell àmbit, ho tenia bastant oblidat i vaig anar amb la por de no saber enfrontar-me a la situació igual que el primer cop que hi vaig anar l'any passat.

Com cada dia de voluntariat, vam treure "el carritu" de les joguines per les habitacions de les plantes que ens tenen assignades. Només entrar a la primera planta va aparèixer del no res l'Aidan, un bébé d'un anyet. Estava assegut al terra al costat de la porta de la seva habitació amb el bracet enguixat. Instintivament m'hi vaig acostar i el vaig apartar per no fer-li mal amb el carret. 

De cop, em va mirar i em va somriure. Ja està, màgia. Egoistament vaig oblidar del lloc on estava, de la meva feina de voluntària i em vaig posar a jugar amb ell. Vaig agafar joguines del carret per oferir-li. Semblava que havia alegrat el dia de l'Aidan ja que no parava de riure entre els braços del seu pare.
Vam agafar unes joguines i vam jugar els tres enmig del passadís. Com que tenia por de molestar a les infermeres, vaig suggerir d'anar a jugar a la sala de jocs. Vam anar i estava tancada. Per tant, a la tornada cap al carret de joguines, el petit no parava de mirar-me i estirar enèrgicament els bracets cap a mi. 

Al cap d'una estona, el vaig agafar en braços perquè se'l veia ja cansat. seguia gaudint amb els colors de cada joguina i aprofitant la llibertat d'aquell moment. 
Tot seguit va agafar una joguina, es va allunyar del meu costat. El vaig cridar tot estenent els meus braços i ajupint-me per abraçar-lo. Va dubtar un segon, però va venir paset a paset cap a mi per recollir la seva abraçada. 

A continuació va venir L'Isa. Una nena preciosa amb una clara discapacitat visual. No vaig tenir l'ocasió de jugar massa amb ella, però si que va voler jugar amb mi i l'Aidan al principi del matí. 

Més tard, a la següent planta vaig conèixer en Paco. És un bebé amb una bronquitis molt forta que feia nou dies que no menjava. Suposo que la solució a aquell problema era jo, ja que quan em vaig quedar a jugar amb ell, es va menjar més de la meitat del dinar. Després el va treure tot, però els seus pares van agrair moltíssim la meva presència i estaven molt sorpresos que el seu fill s'ho mengés tot sense forçar-lo. 

Finalment, a l'última planta tots els voluntaris ens va encantar l'energia i l'alegria de la Gaia. Una nena d'uns quatre anys amb pare holandès, mare portuguesa i que a part sap parlar perfectament català i castellà. 
Cridava d'alegria en veure totes les joguines del carret dins de la seva habitació. Tot ho volia provar, amb tot volia jugar. 

Jo mateixa em vaig sorprendre de la facilitat que tinc de comunicació amb els nens. I sobretot de l'intercanvi de màgies que fem sense adonar-nos. Ells em donen vida i amor. Es pot dir que omplen el meu buit de no haver tingut un germanet petit i ells passen una bona estona feliços oblidant que estan malalts.
Aquest tipus de màgia toca al moll dels ossos i ja no et pots escapar. Suposo que els infants veuen això de mi. Precisament el que em costa apreciar i valorar de mi mateixa. 
Friso perquè arribi el pròxim dissabte. 



Espero que tingueu un màgic diumenge!

Un feliç 20 de gener de 2013.

L'autora. 

dimecres, 16 de gener de 2013

"Els Cercadors de l'Univers": Quan un somni es fa realitat

Hola a tots,

És un honor i un plaer donar-vos avui aquesta notícia.

Jo vaig crear aquest blog perquè ja temps vaig escriure un conte i cap editorial me'l volia publicar. Volia que d'alguna manera mostrés la meva obra al públic encara que fós de manera no-oficial.

Bé, després de molt insistir i buscar (i pràcticament suplicar), el meu conte ha sigut publicat a la web de la Fundació Contes pel món.
No és un llibre que es pugui fullejar, és una web. Però també és un primer pas. I més del que he aconseguit en un any.

Estic massa contenta per expressar-ho en paraules.

M'agradaria agrair infinitament al meu il·lustrador estimat per no deixar-me desistir quan creia perdut el fet de veure publicada la meva obra en algun lloc.

Tant de bo els meus avis baixessin del cel per veure-ho i dir-me un "estem molt orgullosos".
Aquest moment tant desitjat va exclusivament dedicat a ells. Us estimo moltíssim.

Deixo aquí la web amb el meu conte, les il·lustracions i les dedicatòries.

http://www.contespelmon.org/el-raco-del-conte/espai-del-lector/els-lectors-tambe-conten/

Moltes gràcies a tots, espero de debó que algun dia tingueu l'oportunitat de complir els vostres somnis i viure'ls amb tanta intensitat i joia.

Un 16 de gener de 2013.

L'autora.

dilluns, 14 de gener de 2013

La miserable Cosette

                                                 Fotografía: ©Cosette (Les Misérables), 2012

Demano disculpes per no escriure tant com fa uns mesos. Com vaig dir a l'entrada anterior, ara procuro més viure la vida que escriure-la. De totes maneres, em fa molt feliç poder actualitzar de tant en tant el racó amb els meus textos i pensaments.

Fa uns dies vaig anar a veure al cinema Les miserables. Gairebé tres hores d'intriga, il·lusió i expectació per una pel·lícula realment increïble.

No us vull explicar la pel·lícula en absolut, s'ha de veure. Només diré que em va fascinar el personatge eix de la història, la Cosette. De fet, cada personatge em va fascinar.

Vull guardar el secret del final de la pel·lícula, però us deixo aquí alguna cançó del musical i el trailer oficial.



http://www.youtube.com/watch?v=IuEFm84s4oI (Trailer)

http://www.youtube.com/watch?v=YUNojBi3uvg (Red and blak, Banda Sonora dels Miserables)


No deixeu mai de perdre l'oportunitat de veure aquest musical al cinema i questionar-vos sobre la condició humana.


Bon dilluns!

Un històric 14 de gener de 2013


L'autora

divendres, 4 de gener de 2013

El quadern de cuir màgic

                                              Fotografía: ©Descubriendo Nunca Jamás

"Los grandes escritores empiezan con un cuaderno de cuero y un título respetable." (Descubriendo Nunca Jamás)

Dins del món del cinema crec que existeixen dos tipus de frases. Unes són les mítiques, les famoses. Són aquelles que han estat escrites amb l'objectiu exclusiu que siguin famoses a través dels temps. Però també hi ha les frases que ningú escolta mentre espera amb neguit les altres. Són pobres ombres que queden amagades darrere d'aquelles que brillaran. Aquestes són les meves preferides.

Descubriendo Nunca Jamás ha esdevingut una de les meves pel·lícules preferides per una senzilla frase. "Los grandes escritores empiezan con un cuaderno de cuero y un título respetable". Només han passat quatre mesos des que m'he comprat el primer quadern de cuir. És de color verd lluent i lila preciós.

Ja fa uns temps que hesito per publicar la meva obra i que surti a la llum. Però el fet de tenir ara mateix el quadern i la ploma entre les mans fa que en certa manera adquireixi un poder imaginatiu inigualable. Podem crear un món fantàstic i maravellós només amb el poder de les nostres mans.


Vull demanar disculpes per no haver renovat entrades en el racó. La màgia que desprenen els nens aquests dies em tenen totalment embadalida.


Badalona, un 5 de gener de 2013

Molt bon any nou 2013!!!



Clàudia