dimecres, 19 de desembre de 2012

A mig camí de Kansas


                                                   Fotografia:  ©El Mag d'oz (1939)


Avui he tingut el pressentiment que l'entrada del Mag d'Oz d'ahir va quedar a mitges, molt superficial.
Per això a les tantes de la nit vaig mirar la pel·lícula del 1939 per internet i vaig extreure'n una filosofia. De fet, més que una filosofia és una pregunta: -Per què si la pel·lícula es diu El Mag d'Oz, el Mag d'Oz pròpiament dit només apareix dos segons? Voilà.
La resposta és: L'important en aquest conte no és el que aconsegueix fer el "meravellós Mag d'Oz" perquè al final resulta ser una persona com la Dorothy. L'essència d'aquest conte és que la protagonista sempre ha pogut tornar a casa, però que en el fons li era més còmode crear aquell món fantàstic i viure una infància plena i divertida que no podia gaudir mentre estava a la granja dels seus tiets.
D'una banda això. De l'altra, l'espanta-ocells buscava un cervell, perquè deia que no en tenia. Segons la pel·lícula i el conte, és el Mag d'Oz qui atorga el seu desig; Però la meva modesta opinió és que palplantat com estava al vell mig del camp, no podia viure aventures o ocasions que requerissin utilitzar el seu cervell. L'home de llauna volia un cor. Abans de topar-se amb l'espanta-ocells i la Dorothy no tenia a ningú a qui estimar, i de la seva solitud va forjar aquesta façana de llauna. Per últim, el lleó no tenia confiança en si mateix. Viva a les profunditats d'un bosc molt fosc i tot al seu voltant podia tenir repercussions malèfiques. Es per aixo que sempre ha viscut amb por. Quan troba a la noieta i als seus amics, és ell qui s'encarrega finalment de protegir-los i de treure el coratge que el grup necessita quan els altres estan en perill.

És exactament això l'essència del conte i el per què el Mag d'Oz no és més que una excusa per mostrar d'alguna manera aquests valors.
Nosaltres creiem el que els altres ens fan creure que sóm. Voilà una altra resposta.

I podria indagar i profunditzar encara més. Com cada personatge de la granja dels tiets de la Dorothy a Kansas són l'alter ego d'un dels personatges d'Oz. Com també en Totó, el gos de la nena, és una excusa per crear tota aquesta història....

Us deixo un regalet, una cançó de la pel·lícula que va rondar pel meu cap tota la tarda.
http://www.youtube.com/watch?v=yXhd05NYNPU

Us recomano de tot cor que us mireu la pel·lícula i que llegiu el llibre.

Jo ahir a la tarda, quan vaig anar a la biblioteca de Pessac a fer de conte-contes als nens, vaig començar a llegir "El Mag d'Oz" en francès. Crec que és un dels contes que tinc pendents de comprar ben aviat.

Sé que tinc pendent també parlar-vos de la meva experiència conte-contes a Bordeaux. Temps al temps, tot arribara. De mentre aniré cap a Kansas amb les meves sabates vermelles a trobar el que hagi perdut pel camí.

Que tingueu un bon "quasi fi del món"

Bordeaux, un 19 de desémbre de 2012.


L'autora