dijous, 29 de novembre de 2012

L'Home i el Pruner




Fotografia: ©Google

“Hi havia una vegada un home que s’encarregava de cuidar un pruner que havia crescut molt. La seva única activitat a la vida era comprovar que el pruner donés bon fruit, i es passava dies i nits senceres intentant trobar la manera que l’arbre li fes tastar alguna pruna amb bon gust.Un dia, el bon home estava descansant ajagut a l’ombreta de l’arbre, mirant com les branques i les fulles onejaven al vent, i va sentir un soroll que semblava provenir de les branques més altes. L’home, estranyat, va obrir bé els ulls, i va contemplar com una pruna queia de branca en branca, de fulla en fulla, fins que va acabar dipositant-se suaument entre les seves cames. Sense pensar-s’ho, va agafar el fruit i el va mirar amb deteniment. Tenia un tacte molt més agradable que les prunes que havia menjat fins ara. La va mossegar, per degustar-la, i li va sorprendre veure que era la fruita més dolça i saborosa que havia tastat fins ara.Amb un gran somriure, l’home ho va entendre. Els millors fruits estaven amunt de tot de l’arbre.Aleshores, va pensar que podria fer-los caure agitant l’arbre amb més força, amb una mica menys de delicadesa perquè la seva força fes caure a les fruites més bones. Però enlloc d’això, el que l’home va rebre va ser una tromba de prunes dolentes i pansides que el van deixar estabornit.Al dia següent, l’home va pensar que potser la solució perquè les prunes baixessin seria senzillament esperar sota l’arbre, sense fer res, i que les prunes bones caiguessin soles. Però per dies que passaven, el pruner sempre feia caure les seves prunes dolentes.Un bon dia, un temps després de tot això, l’home va tenir una altra idea. Amb força i amb embranzida, va començar a escalar l’arbre, esperant arribar a la copa. Després de molt esforç, ple de ferides i molt cansat, va arribar al seu cim.Allà, li esperaven quantitat de prunes formoses i exquisites que lluïen al sol de la tarda com esferes de diamant.Després d’aquell dia, l’home va entendre que a l’arbre que té bon fruit, val la pena trobar-li, però sempre si hi deixem el millor de nosaltres.”

Espero que us hagi agradat!

Barcelona, 29 de novembre de 2012

L'il·lustrador