dimecres, 28 de novembre de 2012

La gelosia d'Otelo




  Fotografía: ©Otelo i la mort de Desdémona


"Desdémona yace muerta asesinada por su esposo, Othello. Emilia, la esposa de Iago maldice a su marido. Niega a Othello infidelidad alguna por parte de su señora.  Desvela la maldad de Iago: le pide que confiese y él ordena callar a su esposa.ve que todo se le está desmoronando. Emilia resuelve todo el embrollo, pero hay determinadas circunstancias que ya no podrán cambiar. Emilia es asesinada por su esposo y  Othello se suicida. El castigo que debe ser ejecutado a Iago es corroborado por la carta encontrada en el bolsillo de su cómplice asesinado, Rodrigo, para que matase a Cassio por orden del celoso Othello.

Iago será torturado para que sufra por los males ocasionados."

(Otelo, William Shakespeare)


Aquest és el final de l'obra Otelo de Shakespeare.
Tot s'ha de dir, l'escriptor anglès és més conegut per Romeu i Julieta que no pas per Otelo. 
Però no s'ha de menysprear aquesta obra mestra.

També he de reconèixer que només m'agrada aquest llibre pel tret que caracteritza al personatge principal: La gelosia.

M'he vist tantes vegades en una situació com la que pateix Otelo... Sense morts, és clar, però si amb els sentiments de dubte, rancor, gelosia i potser una mica d'odi.
Sé que la gelosia no serveix per res, que només fa mal a un mateix i al seu voltant... Però, qui es pot resistir a un monstre de color verd que neix dins la part més fosca del teu cor i que s'estén fins envair tot el cos?

En el segle de W. Shakespeare aquests problemes tenien fàcil solució amb un cop d'espasa. (No dic que sigui la solució més sensata i correcta però...)
Actualment l'amor està tant depravat i sobrevalorat que és massa fàcil que la gelosia vingui a despertar les nostres pors.
Jo mateixa en tinc. Ara en tinc. La setmana passada en vaig tenir i dies enrere també.
Aquest tipus de sentiments no són bons companys de viatge, però són massa difícils d'eradicar un cop han ocupat una part molt gran del teu cor. Molt difícil.

Un simple gest, una simple abraçada, mirada, fet... Ja dóna per malpensar. Exactament igual que Otelo amb el mocador que estava en el calaix de Desdémona. No era més que una trampa de Cassio per fer mal a Iago. Però per aquest petit joc, acaba fent mal a tot el seu voltant.

Sento si no us puc proporcionar una solució contra aquest monstre verd. A mi ja m'ha envait massa cops. S'ha de sobreviure amb això o superar-ho. Ara per ara no sé la manera de fer-ho.
Espero que vosaltres pugueu trobar la resposta abans que jo i dir-me el preuat secret.


Bona nit gelosos/es- no gelosos/es

Bordeaux, un 28 de novembre de 2012

L'autora.

"Restless" i "Moulin Rouge": Un debat entre l'Amor i la Mort

                                                      Fotografía: ©Pel·lícula Restless

Aquesta tarda m'he dedicat a mirar pel·lícules.
Després de la mort del meu avi, el Destí em va fer triar de la Biblioteca dues pel·lícules molt curioses que tracten sobre l'Amor i la Mort. 

Una és Restless. És la historia d'un noi que va tenir un accident de cotxe fa un temps. Els seus pares van morir a l'acte i ell va estar tres mesos en coma. Quan va despertar es va fer amic d'un fantasma. Es consola anant a tots els funerals que pot a fer veure que sent pena per aquelles persones que no hi són.
D'altra banda hi ha una noia. Ella pateix un càncer de la qual no hi ha cura i sap que només li queden tres mesos de vida. Ells dos es coneixen en un enterrament i sembla que aquest fet fa que el seu Destí estigui lligat durant aquests mesos de vida que li queden a la noia.
Els dos tenen uns gustos i unes passions molt estranyes, però les accepten i les volen aprendre.
Ell fa que la noia (a qui acabara estimant) visqui a fons aquest temps, i, tot i que sap que per ell serà molt dolorós, s'acaba enamorant.
El final és agredolç (com diria algú que jo conec). Acaba bé amb un final tràgic.
Em fa pensar que hagués dit jo si hagués pogut estar en el enterrament del meu avi.
No hagués dit res. Hagués recordat tots els instants preuats que vaig tenir el privilegi de passar amb ell i somriuria. I així s'acabaria la meva historia.

L'altra pel·lícula és Moulin Rouge. 


       Fotografía: © Pel·lícula Moulin Rouge

És un clàssic. Una pel·lícula que tothom coneix. I també, una de les meves preferides. 
Aquesta, per contra, aborda La Belle Époque, una època on era molt fàcil contraure una malaltia greu, com la que pateix la protagonsita.
Estem a París l'any 1899. En Christian ve a viure a Paris per treballar com escriptor a Montmartre, el barri bohemi on van viure molts artistes. 
Una mica per hasar, coneix a una cortesana i, després de veure el seu talent com a poeta, ella s'enamora d'ell.
S'inventen una representació teatral per poder estar junts i amagar-se de la societat, qui no permet de viure plenament el seu amor. 
Tot es complica quan el financer de la jove, cec de gelosia descobreix l'amor amagat dels dos amants i quan la malaltia de la cortesana acaba per treure-li ferotgement la vida. Una malaltia anomenada tuberculosi, que ni tant sols l'amor més dolç i pur pot salvar. 


Les dues pel·lícules parlen de L'amor com una força que no pot curar una malaltia però si ajudar a sobreporta el millor possible. 

Tinc la sort de gaudir d'una molt bona salut. Però si algun dia m'arribés de sobte una malaltia, m'agradaria molt viure-la a fons, agafant cada segon amb les dues mans i aprofitar-lo fins que no em quedi més temps per viure.
De fet, això s'hauria de fer encara que no estiguem malalts. La vida és un tresor massa valuós i preuat per desaprofitar-la, no creieu?


Us deixo aqui els trailers de les dues pel·lícules i algunes cançons de la Banda Sonora que m'agrada (com sempre faig).


http://www.youtube.com/watch?v=p7t29dNoTxs (Trailer Restless)

http://www.youtube.com/watch?v=djtpQdqAx30 (Banda Sonora de Restless)

http://www.youtube.com/watch?v=6KkNqJaI3Qs (Trailer Moulin Rouge)

http://www.youtube.com/watch?v=F9XGsp8FpOQ&feature=related (El Tango de Roxanne -Banda Sonora  de Moulin Rouge)

http://www.youtube.com/watch?v=rbHO2RXcVB0&feature=fvwrel (Come What May -Banda Sonora de Moulin Rouge)



Que passeu un bon final de dimecres ple d'Amor. 


Bordeaux, un 28 de novembre de 2012.

L'autora.