dilluns, 26 de novembre de 2012

El nen que no volia crèixer



                                                 Fotografía: ©Peter Pan (James Barrie)

                                                "Morir es una gran aventura" (Peter Pan)

Avui m'agradaria que ens evadíssim tots de la realitat només per una estona. Per tant, us deixo aqui varies versions de pel·lícules de Peter Pan:

http://cinefox.tv/ver1534/peter-pan-la-gran-aventura_pelicula-completa.html (Peter Pan, la gran aventura, 2003)

http://www.youtube.com/watch?v=6_3Vx5aAulc&feature=relmfu (Hook, 1991)

http://ipelix.com/pelicula/284/descubriendo-nunca-jamas.html (Descubriendo Nunca Jamás, 2004)

http://www.divxonline.info/pelicula/1470/Peter-Pan-1953/ (Peter Pan, 1953)

http://pelispekes.com/peter-pan-2-regreso-al-pais-de-nunca-jamas/ (Peter Pan 2, Regreso al País de Nunca Jamás, 2002)

També us recomano la BO de Peter Pan la gran aventura. El Compositor es diu James Newton Howard:

http://www.youtube.com/watch?v=n-VdOd9y5OU

Que tingueu un bon dilluns. Ens veiem a Nunca Jamás.

Bordeaux, 26 de novembre de 2012.

L'autora.



La mort del petit príncep: Un nen gran que puja al cel.



                                                   Fotografía: ©Epìleg del "Petit Príncep"


"Aquest és, per a mi, el paisatge més bonic i més trist del món. És el mateix paisatge que el de la pàgina anterior, però l’he tornat a dibuixar per ensenyar-vos-el bé. Aquí és on el petit príncep va aparèixer a la terra, i després va desaparèixer. Mireu atentament aquest paisatge per tal d'estar segurs de reconèixer-lo si un dia viatgeu a l’Àfrica, al desert. I, si resulta que passeu per aquí, us ho prego, no aneu de pressa, espereu-vos una mica just a sota de l’estrella! Si aleshores un nen se us acosta, si us riu, si té els cabells d’or, si no respon quan li feu preguntes, ja endevinareu qui és. Sigueu amables! No em deixeu així de trist: escriviu-me de seguida dient que ha tornat…"

(Epìleg del "Petit Príncep")


Sí, us he descobert el secret més preuat del meu llibre preferit. Així acaba el Petit Príncep. 
La veritat és que té un final força bonic. Per si no l'enteneu, és la mort del nen que Saint-Exupéry (transformat en personatge de llibre) duia a dins.
Ahir va morir el meu avi, i m'ha fet recordar en la mort del Petit Príncep. 

Només us diré que cada cop que l'anava a veure a l'hospital o a la residència on mon pare el va fotre plorava d'alegria. Deia que era molt feliç que l'anés a veure.
Recordo que pels hiverns de la meva infància, dins d'aquella casa que us en vaig parlar un dia, m'agafava les mans i me les escalfava amb el seu alè.
Les últimes vegades que l'he pogut veure he sigut jo qui li he agafat les mans i les hi he escalfat (tot i que només era pell i ossos).
L'última vegada que el vaig veure vaig acariciar el cap suaument, el vaig ajudar a mocar-se, li vaig fer un petó al front i li vaig fregar les mans.
Hi ha infinitat de detalls que us podria explicar per la qual estimava, estimo i estimaré sempre al meu avi.

Un dia que el vaig anar a veure a la residència em va dir mentre plorava que s'havia enamorat del meu somriure.
Sé que a mort feliç i estimant-me més que al seu propi fill.
Penso que ara almenys estarà al cel amb la meva àvia estimada i amb el seu fill preferit.

Els trobo tant a faltar....

Vaig anar a veure al meu avi a l'hospital per Tot Sants i li vaig preguntar: "Vols que et faci un dibuix i te'l porti la pròxima vegada que ens veiem"? Em va mirar somrient i va dir que d'acord.
He arribat massa tard.
Però almenys, sé que ara no pateix i que m'estima. Inclús pot ser que jo hagi sigut el seu últim pensament.

Coi, com l'anyoro, i em sap molt de greu no haver-li dit adéu i haver-li fet saber que l'estimo moltíssim.
Sempre ha estat molt orgullós de mi. A tota persona que passava pel seu costat li deia que jo parlava català, castellà, francès i anglès i que estava vivint a França. Estava molt orgullós que treies bones notes a la universitat. Per sort, va estar a temps de conèixer al meu amor.
Em sap molt de greu que no pugui veure el somni de publicar un llibre fet realitat, de no poder conèixer els meus futurs fills, de celebrar més nadals junts...

Donaria la meva vida a qui fos només perquè els meus dos avis tornessin a viure.

Avi, iaia, us estimo molt.

Descanseu en pau, dintre de molts anys estaré al vostre costat per sempre.


Bordeaux, un molt trist 26 de novembre de 2012.


L'autora.