dimecres, 21 de novembre de 2012

Caçadors de malsons



Ahir vaig començar el meu voluntariat a l'Afev llegint contes a nens a una Biblioteca de Pessac.
Descriuria la situació, explicaria com de bé m'ho vaig passar amb els altres voluntaris i els infants.
Però  avui, necessito fer una petita confessió i parlar d'un tema més seriós que m'afecta a mi com a persona i a la meva vida.

Des de sempre pateixo una cosa que es diu insomni. Alguns li diuen trastorn de la son, altres, malaltia. Jo prefereixo dir-li desgràcia. 

Ajuntem aquest problema amb el fet que tinc un terrible pànic a la foscor. No puc estar sola dins d'una habitació tancada. M'agafa una forta ansietat que fa que em costi respirar.

Quan vivia a Barcelona més o menys podria sobre portar-ho. Bé, de fet no, però tenia ajuda i suport.
Ara que visc a França em costa més que mai dormir. Penso, imagino i em venen calfreds de terror al cos. Visc amb quatre noies més i tot i així no em sento segura ni dins la meva pròpia habitació. Ni amb la llum encesa. Ni amb el pany de la meva porta posat. Inclús amb les llums de tot el pis enceses. Ni amb el "pestillo" de la porta d'entrada del pis posada.

La providència m'ha donat un do que em porta mala i bona sort alhora. La imaginació.
Per una part em fa ser una persona extremadament creativa i diferent de les altres persones per la manera de percebre la vida. Però d'altra banda, tinc més poder d'imaginació que molta altra gent. Puc visualitzar-ho tot. ABSOLUTAMENT TOT. Incloent el que m'espanta i del que tinc pànic.

Tinc un poder increïble a les meves mans i no el puc dominar per fer-me més forta, sinó que em fa ser més dèbil.

Molta gent (inclús gent propera a mi) em diu exagerada, que si que dormo i que exagero. Jo només dic: És molt fàcil criticar quan no vius en primera persona una cosa. Pots opinar però no pots saber com de difícil és lluitar contra una part del cervell molt forta que et domina.

És molt difícil sobreviure amb això. I no vull que penseu que exagero, tant de bo poguéssiu saber exactament com em sento sense haver de patir-ho.

Un dia vaig pensar a escriure un conte on la Clémentine tingués exactament la mateixa fòbia i mala sort que jo, però al contrari que una servidora, pogués lluitar contra si mateixa i vèncer  I per tant, que pogués dormir plàcidament totes les nits. Aquest no serà el meu cas.

Tinc una nit molt llarga per endevant. Son les 23:00 i fins les 6:00 no me n'aniré a dormir.

Fins llavors...


Que dormiu bé vosaltres que podeu.

Bordeaux, Un desvetllat 21 de novembre de 2012.


L'autora