dissabte, 17 de novembre de 2012

El gran conte de fades

                                                         Fotografía: ©Clau a Bordeaux

<<Le petit chaperon rouge a été mon premier amour. Je sens que, si j'avais pu l'épouser, j'aurais connu le parfait bonheur.>> Ces mots de Charles Dickens montrent que, pareil à des millions d'enfants inconnus, partout dans le monde et à touts époques, il a été charmé par les contes de fées.
[...]
Les contes de fées, à la différence de toute autre forme de littérature, dirigent l'enfant vers la découverte de son identité et de sa vocation et lui montrent aussi quelles expériences il doit passer pour développer plus avant son caractère. Les contes de fées nous disent que, malgré l'adversité, une bonne vie, pleine de consolations est à notre portée, à condition que nous ne trouverions jamais notre véritable identité.

("Psychanalyse des contes de fées", Bruno Bettelheim)

Traducció:

"La caputxeta vermella va ser el meu primer amor. Sento que si l'hagués pogut demanar en matrimoni, hauria conegut la perfecte felicitat.". Aquestes paraules de Charles Dickens mostren que, igual a milions de nens desconeguts, per tot arreu del món i a totes les èpoques, ha estat encantat pels contes de fades.
[...]
Els contes de fades, a la diferència de tota altra forma de literatura, dirigeixen l'infant cap a la descoberta de la seva identitat i de la seva vocació i li ensenyen també quines experiències ell ha de passar per desenvolupar més aviat el seu caràcter. Els contes de fades ens diuen que, malgrat l'adversitat, una bona vida, plena de consolacions és a les nostres mans, a condició que nosaltres no trobéssim mai la nostra veritable identitat.

(Psicoanàlisi dels contes de fades, Bruno Bettelheim)
Traducció per: Clàudia F. García


Només hi ha dos llibres que m'han canviat la vida (i això que llegeixo molt). Un és el "Petit Príncep" i l'altra és aquest. Ha sigut amor a primera vista.

Recordo en un taller de conte-contes de principis de curs amb la FAS, una noia ens va dir: "Ara trieu un conte per llegir davant dels altres. El que us enamori".
El conte que vaig llegir aquell dia no em va enamorar massa. Però aquest...
El vaig agafar per casualitat de la Biblioteca del departament de Llengua Francesa de l'Universitat Bordeaux 3. Necessitava llibres de La Fontaine per documentar-me per un treball i vaig trobar aquest per casualitat.
Recordo que quan vaig llegir el títol vaig pensar: "Sembla interessant, em podria servir per escriure el recull de contes". I voilà, dit i fet.

Encara estic llegint l'introducció però és magnífica. Dins les últimes pàgines abans del primer capítol, l'autor compara la tragèdia grega d'edip amb el Folklore nòrdic o la literatura popular. És sublim.

Amb el permís de l'autor, m'agradaria dedicar una entrada molt més profunda a algun capítol del llibre.
El pitjor és que tots els capítols són interessants, cada línia, cada paràgraf, cada pàgina desprèn raó i sinceritat.

Obviament, recomano aquest llibre. I res d'agafar-lo de la biblioteca. Directament anar corrents a una llibreria i comprar-lo costi el que costi. Creieume, val moltíssim la pena.
Jo tant dora com pugui l'aniré a comprar al barri bohemi i artístic de saint Michel.
El barri on trobes una llibreria antiga o una tenda d'instruments musicals a cada cantonada.


I conte contat....
Bon vespre a tothom!!


Un literari 17 de novembre de 2012.


L'autora.