dimecres, 7 de novembre de 2012

Els Baobabs de l'asteroide B-612



                                                          Fotografía: ©Clau a Bordeaux

"-¿ O sigui que també es mengen els baobabs ?
Li vaig fer observar que els baobabs no són arbusts, sinó arbres grans com catedrals i que, fins i tot si s'endugués tot un ramat d'elefants, el ramat no s'acabaria ni un sol baobab.
[...]
Però assenyadament va observar :

- Els baobabs, abans de créixer, comencen essent petits.

- Exacte ! ¿ Però per què vols que els bens es mengin els baobabs petits ?

Em va respondre : " A tu que et sembla !", com si fos ben evident. I em va caldre un gran esforç d'intel·ligència per entendre el problema jo tot sol.

Efectivament, al planeta del petit príncep hi havia, com a tots els planetes, bones herbes i males herbes. Per tant, bones llavors de bones herbes i males llavors de males herbes. Però les llavors són invisibles. Dormen en el secret de la terra fins que a alguna li ve la fantasia de despertar-se... Aleshores s'estira, i primer creix tímidament cap al sol un petit i inofensiu branquilló molt bonic. Si és un branquilló de rave o de roser el podem deixar créixer com vulgui. Però si és una planta dolenta s'ha d'arrencar de seguida, així que la reconeixes. I al planeta del petit príncep hi havia unes llavors terribles... eren les llavors de baobabs. El terra del planeta n'estava infestat. I d'un baobab, si no hi ets a temps, ja no te'n pots desfer mai més. Ocupa tot el planeta. El forada amb les arrels. I si el planeta és massa petit i hi ha massa baobabs, el rebenten. "

(Capítol IV, "El Petit Príncep)


No us heu preguntat mai com essent "El Petit Príncep" el meu llibre preferit, no he fet cap entrada més que la de presentació?

Bé, la resposta és que aquest llibre ha canviat la meva vida de cap a peus. Tant que no sabria per on començar o quin capítol escriure. Aquest dels Baobabs no és el meu preferit (algun dia sabreu quin és), però sé que és un dels més importants.
La moral d'aquest capítol és que al principi totes les persones semblen bones i inofensives. No tenim per què jutjar-les. Però quan creixen  hi ha algunes (no sabem en quin tant per cent de quantitat), es transformen en males persones a causa de les influències que han rebut.
Amb els esser humans no s'ha de ser tant radical com amb els Baobabs i treure'ls los del planeta, sinó que s'ha d'intentar fer-los corregir i convertir-les en precioses roses.
Per alguns aquesta és una missió impossible, però no està de més intentar-ho.


Per si no heu llegit aquesta obra mestra i teniu curiositat, us recomano absolutament que ho feu en el idioma que sigui.
I si us heu adaptat a la lectura digital (cosa que desaprovo completament), us deixo aqui un enllaç per llegir tots els capítols i per saber com acaba la història.
No son els dibuixos originals, però està prou bé.

http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8901109_825/llibre/index.php?section=1&page=-1


Bordeaux, un 7 de novembre de 2012.


L'autora.