dimecres, 31 d’octubre de 2012

Remember me/ The Catcher in the Rye

                                                          Fotografía: ©Holden Caulfield

Demano perdó si les darreres entrades del blog s'allunen una mica del seu objectiu inicial i s'apropen més a la realitat.
He estat buscant contes i mites que tractin problemes familiars (i més concretament entre pares i fills) per exposar la meva opinió aquí en el blog. Desgraciadament, l'únic que se m'ha acudit és Edip Rei de Sófocles.
De fet, és un bon llibre per tractar aquest tema, però no l'aborda pel cantó que m'interessa.

Ahir, mentre tornava a casa amb la meva ànima bessona, li vaig estar parlant sobre un llibre i una pel·lícula que tenen la mateixa trama narrativa i que són un clar exemple dels problemes actuals que tinc la mala sort de carregar sobre les meves espatlles. El llibre és "El guardían entre el Centeno" de J.D. Salinger i l pel·lícula es diu "Recuérdame".
A primera vista no tenen res a veure, però si profunditzem en els problemes que l'autor i el director ens volen mostrar, tenen més a veure que qualsevol altra cosa tangible.

El noi de la fotografia d'avui és en Holden Caulfield, protagonista de l'obra de Salinger.
Jo us podria explicar la seva biografia, i de com d'identificada m'hi sento; Tal que no sap què ser o què fer en un futur pròxim i llunyà, i no té una familia estable per recolzar-s'hi.

Crec que Sir Wikipedia em farà el favor de desvetllar-us el misteri de la seva vida millor que jo.
I si per alguna remota casualitat us agrada el tema del llibre (altament recomenable), el trobareu a les llibraries en una edició de butxaca molt econòmica.
                                            Fotografía: ©Remember me


D'altra banda, la pel·lícula m'agrada molt. I no pel fet que l'actor protagonista és el vampir aquell pel qui van totes les adolescents bojes. Sinó perquè el personatge que interpreta és una ànima atormentada i sola pel seu pare. Un noi atrapat per un passat de matisos negres, sense un futur clar aparentment.

Us deixo aquí el trailer. Diria que podeu trobar la pel·lícula per internet si us interessa.

http://www.youtube.com/watch?v=BksjBkCDBiQ (Tràiler de Recuérdame)
http://es.wikiquote.org/wiki/El_guardi%C3%A1n_entre_el_centeno (Cites de El guardían entre el Centeno)
http://es.wikipedia.org/wiki/The_Catcher_in_the_Rye (Resum de El Guardián entre el Centeno)


Barcelona, un 31 d'octubre de 2012.


L'autora.

Paraules d'en Paul McCartney


                                                            Fotografía: ©The Beatles

Fa un temps, una persona molt intel·ligent em va dir que la seva cançó preferida dels Beatles és "Let it be" (deixa-ho estar). La raó és que quan té problemes o preocupacions, escolta la cançó i l'ajuda a evadir-se una estona.
Aquests dies a Barcelona només són que pujades i baixades en picat d'una muntanya russa sense sentit. L'única manera possible que veig per superar aquesta fase és dir-me cinquanta vegades al dia "Let it be".

Vull aclarir que jo escric sobre contes, mites i fabules en aquest blog. Però tot i que la vida estigui coberta d'una lleu capa d'art i color, quan la destapem només hi ha realitat, preocupació, futur... I també un llarg camí que tots hem de fer cap a un mateix Destí però amb diferents bifurcacions.

La meva cançó preferida és una altra, no tant realista com "Let it be". Aquesta és més idealista. Recull tot el que espero de la vida i l'etiqueta que atorgo a aquest camí que trepitjo a cegues cada dia.

Us deixo aqui ambdues cançons. Per qui sigui realista i vulgui evadir-se una mica d'aquesta grisor, pot escoltar "Across the Universe". Per contra, qui necessiti dossis suplementàries de realitat com una servidora, pot escoltar "Let it be" fins que hagi curat la ferida.

http://www.youtube.com/watch?v=RdopMqrftXs (Let it be)

http://www.youtube.com/watch?v=PN9n1bAahg4 (Across the Universe)

Que tingueu un bon Beatlesdia!

Barcelona, un gris i plujós 31 d'octubre de 2012.

Que totes les ànimes descansin en pau.


L'autora.