divendres, 12 d’octubre de 2012

La caixa de Pandora

Hola a tots,

Sé que he publicat dues o tres entrades avui, però realment aquest blog (que a banda de ser literari), és també una "via de escape" i una ajuda necessària per alliberar emocions incrustades a dins meu.
Per tant, us demano perdó si em faig pesada o us agobio amb tantes actualitzacions de cop. M'haureu de perdonar, però això m'ajuda.

Sabem del cert, que "la via d'escape" principal dels escriptors és l'escriptura.
Bé, estic d'acord que alliberar sentiments frustrats transformats en literatura és un bé comú per tothom i per això, jo no seré menys i em sumo al club.



                                                         Fotografia: ©Clau a Bordeaux


"[...] Pandora, víctima de su curiosidad, abrió un aciago día la caja y todos los males se escaparon por el mundo, asaltando a su antojo a los desdichados mortales. Cuentan que los bienes subieron al mismo Olimpo y allí quedaron junto a los dioses. Asustada, la muchacha cerró la caja de golpe quedando dentro la Esperanza, tan necesaria para superar precisamente los males que acosan al hombre.
Apresuradamente corrió Pandora hacia los hombres a consolarlos, hablándoles de la Esperanza, a la que siempre podrían acudir, pues estaba a buen recaudo. "


(El mito de Pandora, mitología griega)






Bordeaux, França. A punt d'acomiadar-se un 12 d'octubre de 2012



L'autora.

Companyía de viatge: "Agafi's que bufa fort!"

                                                    Fotografia: ©Clau a Montblanc

Recordo quan vaig escriure el meu primer conte del llibre (encara sense publicar).
"Els cercadors de l'Univers" està inspirat en una experiència real quan jo tenia 5 anys.
Es pot dir que ara faré un petit "spoiler" de la meva biografia i us desvelaré el secret de l'Univers.

Una nit dels meus 5 anys, i després d'haver tingut una classe molt interessant a l'escola, em vaig despertar de cop dels meus somnis, vaig anar de puntetes a l'habitació dels meus pares i vaig dir curiosa: "Papa, mama, què és l'Univers?". Evidentment, no sabien que respondre'm. Avui encara no ho saben.
Així que 16 anys més tard, vaig decidir cercar la resposta pels meus mitjans. I de quina manera!

Segueixo sense tenir una resposta concreta a aquesta minuciosa pregunta, però el viatge que he fet per intentar cercar-la ha sigut ni més ni menys que esperar a créixer.

Els protagonistes del meu conte no ho tenen tant difícil. De fet, aconsegueixen trobarla resposta al cap d'uns dies d'haver-se posat la pregunta, però les peripècies que fan per obtenir el que desitgen, és com un tresor, en definitiva, un viatge. Descobreixen que junts poden ser una companyia de viatge fantàstica. I junts faran el llarg i complicat trajecte de la vida (spoiler).

Espero que us hagi agradat aquesta entrada. Aviat tindreu més notícies dels meus contes (en quan comenci a escriure'n més i trobi l'entrellat filosòfic d'alguns altres).


De mentre  i perquè l'espera es faci més amena, us deixo una cançó que em transmet molta llum i energia pels matins freds i boirosos de Bordeaux.

Here comes the sun (The Beatles)
http://www.youtube.com/watch?v=U6tV11acSRk





Bordeaux, França un 12 d'octubre de 2012.


L'autora.