dijous, 11 d’octubre de 2012

Allò que amagues sota del coixí


[...] El dia que l'àvia li va regalar l'atrapa-somnis li va dir:
"Petita, penja aquest atrapa-somnis al costat del llit i cada nit podràs vèncer al monstre"- i va afegir- "El més important és que somiis que pots fer-ho". [...]

(El misteri dels somnis, -El racó dels nens-, Clàudia F. García)

Tots tenim amulets per vèncer els nostres monstres, però crec que la imaginació és la millor manera per vèncer. 







Bordeaux, França. Un 11 d'octubre de 2012.

L'autora.

Un Bocí de cel


                                                     Fotografia: ©Clau a Bordeaux
Com deia Antoine de Saint Exupéry, “El nen només et dóna la mà per ensenyar-te”. M’agrada molt aquesta cita. I és molt certa, ja que cada cop que veig un nen (ja sigui al carrer, a l’escola bressol on he treballat, o a un parc) intento endevinar que pensa pel seu caparró. Em pregunto “quin món deu estar amagat allà dins”.
Recordo un dia d'estiu a l’escola bressol on treballava, estava jugant amb un nen de 2 anys amb la sorra a l’hora del pati. Recordo com si fos ara que de sobte em va dir “En Bernat li agrada jugar amb la Clàudia a la sorra”. Va ser just en aquell moment que em vaig enamorar dels nens.
Bé, el meu amor pels nens petits ja ve de molt més enrere, però aquell moment per mi va ser un bocí de cel. I això és el que us vull oferir amb els meus contes i pensaments. No espero res a canvi, ni tant sols la vostra aprovació o rebuig. Només vull que gaudiu tant com jo escrivint los i que recopileu bocins de cel dins una capsa anomenada imaginació de les quals tots en formem part.



Moltes gràcies a tots.

L’autora.