dimecres, 26 de desembre de 2012

Mig metre de records


                                                         Fotografia:  ©Extret de Google


Bon Nadal a tothom!!!!!

Em sap greu haver estat tant de temps sense escriure. Ja torno a ser a Barcelona (Kansas) i aquí el temps i la felicitat mai s'atura per ningú.

Aquests dies de festes tenen una llum especial des que vaig tornar a casa, i voldria compartir una experiència personal amb vosaltres.

Fa un parell de dies, vaig anar a comprar els regals de nadal a l'Imginarium. Vaig entrar per la porta petita d'entrada com sempre he volgut fer. I quan vaig pujar al pis de dalt on estaven les disfresses, vaig ser transportada a un món paral·lel creat només pels infants. Un lloc on els adults i la seva "realitat" no hi encaixaven.
Hi havia ple de disfresses per nens de cinc anys de tota mena; Vestits de princesa (com els que em cosia la meva àvia), varetes de fada,.. Un munt de coses! En aquell moment vaig desitjar que els dependents de la tenda em veiéssim com  la nena a qui li regalarien totes aquelles coses en comptes de ser l'adulta qui les podria comprar.

De cop, va sonar a la botiga una cançó preciosa de Phil Collins que va fer que aquell moment compartit fos encara més especial.


He de confessar que el Nadal no m'agrada massa. Em porta massa records de la meva àvia que va morir. Era la seva festa preferida.
Suposo que en aquell moment a la tenda va ser com si baixés del cel i em mostrés el nadal que creàvem juntes cada any. L'anyoro molt. Però també em sento molt feliç de poder compartir aquesta llum que he recuperat des que he tornat a casa. Em sento renovada, viva.


Segurament, l'ideal és seguir creixent però sempre conservar l'esperit dels nadals quan tenia cinc i sis anys.
He regalat moltes coses que han agradat aquest Nadal, però estic regalant alguna cosa més preuada que potser no tothom se n'adona. Vull oferir a les persones que m'aprecien la meva llum perduda que tant desitjava recuperar.

Comparteixo amb vosaltres la cançó d'aquell moment, perquè recordeu aquells nadal de quan tenieu cinc anys.

http://www.youtube.com/watch?v=mEnUhjmwjlI (Can't stop loving you, Phil Collins)

Espero de tot cor que tingueu un molt bon nadal. Envolteu-vos de les persones que més estimeu i viviu-lo amb molta joia i felicitat.


Badalona, un Sant Esteve de 2012.



L'autora.

dimecres, 19 de desembre de 2012

A mig camí de Kansas


                                                   Fotografia:  ©El Mag d'oz (1939)


Avui he tingut el pressentiment que l'entrada del Mag d'Oz d'ahir va quedar a mitges, molt superficial.
Per això a les tantes de la nit vaig mirar la pel·lícula del 1939 per internet i vaig extreure'n una filosofia. De fet, més que una filosofia és una pregunta: -Per què si la pel·lícula es diu El Mag d'Oz, el Mag d'Oz pròpiament dit només apareix dos segons? Voilà.
La resposta és: L'important en aquest conte no és el que aconsegueix fer el "meravellós Mag d'Oz" perquè al final resulta ser una persona com la Dorothy. L'essència d'aquest conte és que la protagonista sempre ha pogut tornar a casa, però que en el fons li era més còmode crear aquell món fantàstic i viure una infància plena i divertida que no podia gaudir mentre estava a la granja dels seus tiets.
D'una banda això. De l'altra, l'espanta-ocells buscava un cervell, perquè deia que no en tenia. Segons la pel·lícula i el conte, és el Mag d'Oz qui atorga el seu desig; Però la meva modesta opinió és que palplantat com estava al vell mig del camp, no podia viure aventures o ocasions que requerissin utilitzar el seu cervell. L'home de llauna volia un cor. Abans de topar-se amb l'espanta-ocells i la Dorothy no tenia a ningú a qui estimar, i de la seva solitud va forjar aquesta façana de llauna. Per últim, el lleó no tenia confiança en si mateix. Viva a les profunditats d'un bosc molt fosc i tot al seu voltant podia tenir repercussions malèfiques. Es per aixo que sempre ha viscut amb por. Quan troba a la noieta i als seus amics, és ell qui s'encarrega finalment de protegir-los i de treure el coratge que el grup necessita quan els altres estan en perill.

És exactament això l'essència del conte i el per què el Mag d'Oz no és més que una excusa per mostrar d'alguna manera aquests valors.
Nosaltres creiem el que els altres ens fan creure que sóm. Voilà una altra resposta.

I podria indagar i profunditzar encara més. Com cada personatge de la granja dels tiets de la Dorothy a Kansas són l'alter ego d'un dels personatges d'Oz. Com també en Totó, el gos de la nena, és una excusa per crear tota aquesta història....

Us deixo un regalet, una cançó de la pel·lícula que va rondar pel meu cap tota la tarda.
http://www.youtube.com/watch?v=yXhd05NYNPU

Us recomano de tot cor que us mireu la pel·lícula i que llegiu el llibre.

Jo ahir a la tarda, quan vaig anar a la biblioteca de Pessac a fer de conte-contes als nens, vaig començar a llegir "El Mag d'Oz" en francès. Crec que és un dels contes que tinc pendents de comprar ben aviat.

Sé que tinc pendent també parlar-vos de la meva experiència conte-contes a Bordeaux. Temps al temps, tot arribara. De mentre aniré cap a Kansas amb les meves sabates vermelles a trobar el que hagi perdut pel camí.

Que tingueu un bon "quasi fi del món"

Bordeaux, un 19 de desémbre de 2012.


L'autora


dimarts, 18 de desembre de 2012

Fent camí d'Oz cap a Kansas

                        Fotografia: ©El mag d'Oz (L. Frank Baum i W.W Denslow)
Pel·lícula dirigida per Victor Fleming

 "Los corazones nunca serán prácticos hasta que puedan hacerse irrompibles."
"Un corazón no se juzga por lo mucho que tú ames, sino por lo mucho que te quieran tus semejantes."
(El Mago de Oz, 1939)


Fa moltíssims anys que no pensava en aquest conte. I això que és un dels més famosos de la literatura infantil. Crec que mai l'he arribat a acabar perquè de petita em feien por les bruixes de l'est i de L'oest. 
No conec massa bé el llibre per extreure'n una filosofia clara, però aquests dies me l'he de llegir i rellegir per aprendreme'l...

El 28 de desembre l'il·lustrador i jo explicarem i representarem el conte de "El Mago de Oz". És per això que he volgut informar-me inmediatament del conte, les versions en pel·lícila, personatges...

La veritat és que estic molt entusiasmada. Queda poc per tornar a casa i els carrers ja fan molta olor a nadal.
Dins la meva habitació només hi ha caixes i més caixes, i una maleta oberta de bat a bat. 
Estic realment contenta de tornar a casa. En aquest sentit entenc molt bé la Dorothy.

En aquests quatre mesos he tingut moltes experiències estranyes que jo sola no he fogut enfrontar-m'hi. 
Cert que pel camí m'he trobat uns quants lleons, espantaocells i homes de ferro, però no hi ha res com tornar a casa. 

Us deixo el trailer de la pel·lícula, la fitxa tècnica i tota la informació sobe aquest conte. 


http://ca.wikipedia.org/wiki/El_m%C3%A0gic_d'Oz (El Mago de Oz (1939))
http://www.youtube.com/watch?v=VNugTWHnSfw (trailer)
http://www.youtube.com/watch?v=PSZxmZmBfnU (Somewhere over the rainbow)


Que tingueu un bon dia!

Bordeaux, un 18 de desembre de 2012.


L'autora.


dissabte, 15 de desembre de 2012

El show de Truman / Mejor imposible


                                                   Fotografia: ©El show de Truman (1998)

És sens dubte la meva pel·lícula preferida. Ens permet qüestionar tot. Per exemple, si la nostra vida no és més que una façana, qui som realitat i si el que creiem del nostre voltant és així on ens ha estat imposat.
És fascinant. Jim Carrey fa un paper excepcional.

http://es.wikipedia.org/wiki/The_Truman_Show (Sinopsis de El Show de Truman)

http://www.youtube.com/watch?v=Mqk7GSmm5U8 (Trailer)

"Escúchame Truman... Ahí fuera no hay más verdad que la que hay en el mundo que he creado para ti."


"- ¡No podemos dejar que se muere en vivo y en directo!
- Nació en vivo y en directo."

"Aceptamos la realidad del mundo que nos presentan."

"Auxilio, ¡estoy siendo espontáneo!"

D'altra banda, ja feia temps que volia veure aquesta segona pel·lícula però ahir m'hi vaig llençar per motius personals. M'identifico massa amb el personatge principal. El protagonista és Jack Nicholson. No us diré més.


                                         Fotografia: ©Mejor...Imposible (1997)

Us deixo les sinopsis, els tràilers i algunes frases de les dues pel·lícules.

http://es.wikipedia.org/wiki/Mejor..._imposible (Sinposis de Mejor... Imposible)

http://www.youtube.com/watch?v=8EZ8vaFYZN0 (Mejor...Imposible Pel·lícula sencera en castellà)

"Tengo un cumplido estupendo para ti: puede que yo sea la única persona sobre la faz de la tierra que sepa que eres la mujer más fantástica de la tierra. Puede que yo sea el único que aprecie lo asombrosa que eres en cada una de las cosas que haces y en como eres con Spencer... Spens, y en cada uno de los pensamientos que tienes y en como dices lo que quieres decir y en como casi siempre quieres decir algo que tiene que ver con ser sincero y bueno. Y creo que la mayoría de la gente se pierde eso de ti y yo les observo preguntándome como pueden verte traerles su comida y limpiar sus mesas y no captar que acaban de conocer a la mujer mas maravillosa que existe. Y el echo de que si yo lo capte me hace sentir bien conmigo mismo."

"Por ti los cavernícolas grabaron las paredes."

"Dr. Green, ¿Cómo puede diagnosticarme un trastorno obsesivo compulsivo y luego sorprenderse si me presento aquí de repente? "



Que tingueu un bon dia.

Bordeaux, un estrany 15 de desembre de 2012.
Només 8 dies per tornar a casa.


L'autora










dimecres, 12 de desembre de 2012

Una tarda de pluja

                                                       Fotografia: ©Extret de google

 [...] "Mira , Clémentine això és un cargol.- Li diu tot obrint les seves mans i mostrant-li una bestioleta amb banyes i closca. La petita  mira el cargol contenta de saber que no és un animal gran i ferotge"

(Fragment de Una tarda de pluja per Clàudia F. García)

Vet aquí un fragment del meu segon conte. S'anomena "Una tarda de pluja" i el vaig escriure la nit que em van dir que va morir el meu avi.
Ja fa massa temps que tenia aquest conte ocult. Suposo que volia esperar que Els cercadors de l'Univers estigués assolit per treure a la llum el següent.

Tampoc sé per què l'he escrit aquí avui,  a Bordeaux  fa un parell de dies que només hi ha sol. Suposo que és la nostàlgia i en el fons l'enveja de la despreocupació i la innocència dels meus dos personatges preferits.
Els he agafat molta estima.

Des d'un bon principi tenia clar que un dels personatges principals dels meus contes seria una nena i es diria Clémentine. Per el paper de nen, em debatia entre Étienne o Rémi. Finalment em vaig decidir pel segon.


Fa uns dies vaig contactar amb una editorial francesa i m'han acceptat el llibre. Aviat em faran el contracte de publicació i sortira a la venda per Neetbook, e-book, tablet i aquestes coses rares.
Si algun dia us decidiu a llegir el meu conte, espero de tot cor que aprecieu als meus nens tant com jo els estimo des del dia que vaig prendre la decisió d'escriure un conte i no parar fins publicar-lo.


Que tingueu un feliç dia.

Bordeaux, un 12 del 12 del 2012.

L'autora

dilluns, 10 de desembre de 2012

Tornar a casa

                                                  Fotografía: ©Clau i Sergi a Bordeaux

"Tornar a casa". Què bé que sonen aquestes paraules quan les repeteixes un cop darrere l'altre.
Aquests dies he tingut una cançó al cap. És Two of us dels Beatles. De fet, no coneixia a aquesta cançó fins que la vaig escoltar a la Banda Sonora de Restless*

La frase que diu: We're on our way home em fa pensar que cada cop queda menys per tornar a casa.
Ahir per exemple, em vaig desvetllar completament pensant que no em cabria tot l'equipatge a la maleta.
Per tant, a les sis de la matinada em vaig aixecar del llit i vaig començar a desenganxar de la pared fotografies, dibuixos, cartells i posters, i els vaig guardar dins de la maleta.

Ara només queda penjat el poster d'Abbey Road dels Beatles i Le Baiser de Robert Doisneau. Només hi ha marques de Glue tag a les parets i trossos de paper que han quedat enganxats.
Ahir, quan em vaig cansar de guardar i empaquetar, em vaig fixar un segon en l'habitació. "La recordava més gran"-vaig pensar.
Ara sense posters, ni fotos, ni tants sols mantres escrits a la paret fan que la meva habitació sigui molt freda i que jo em senti molt petita.

Els posters, fotografies i dibuixos em donaven molta protecció. Ara només hi ha buit i m'espanta. Però no puc fer res, he de tornar a casa.

Us deixo la cançó i la lletra de Two of us per si esteu lluny com si i teniu ganes de tornar a casa.

http://www.youtube.com/watch?v=2Ztr8j_-gD4 (Two of us, The Beatles) - Cançó

http://www.sing365.com/music/lyric.nsf/Two-of-Us-lyrics-The-Beatles/0FFF651FC4EF80D248256BC2001BDA48 ((Two of us, The Beatles)-Lletra

Bordeaux, però amb un peu a casa. Un 10 de desembre de 2012.


L'autora.





*Entrada Restless i Moulin Rouge. Un debat entre l'Amor i la Mort.

dissabte, 8 de desembre de 2012

Els nens grans

 Fotografía: ©Clau i Sergi a Bordeaux


 "Vet aquí una vegada dos somiatruites.
Un bon dia, es van conèixer i des d'aquell dia no han parat de viure aventures junts.
Un cop, un dels dos va veure l'altre passejant pel carrer des del seu cavall; I sense pensar-ho dues vegades, va aturar el cavall per anar a cercar la seva amiga. En una altra ocasió va viatjar fins als confins més inhòspits del regne només per veure a la seva estimada princesa.
Aviat van trobar que eren ànimes bessones. Però, també se'n van adonar que, tot i que volien créixer junts, també volien seguir sent uns nens. "


No hi ha res més tendre que jugar a ser nens tota la vida, dosificant la realitat per poder seguir sentint-nos vius. (I a més a més, amb la persona que estimes -afegeix l'autora-).

Des del nostre castell de paper i cartró us aconsellem que mai deixeu de ser nens.

Bordeaux, un nostàlgic i tendre 8 de desembre de 2012.

L'autora i l'il·lustrador.